Baden Powell

Després d’haver estat educat en la Charterhouse School, Baden-Powell va servir a l’Exèrcit Britànic des de 1876 fins a 1910 a l’Índia i Àfrica. El 1899, durant la Guerra dels Bòer al sud d’Àfrica, Baden-Powell va defensar amb èxit la ciutat en el lloc de Mafeking. Diversos dels seus llibres militars, escrits per militars de reconeixement i de formació escolta en els seus anys d’Àfrica, també van ser llegits pels nens. Amb base en els llibres anteriors, va escriure Escoltisme per a nois, publicat el 1908 per Sir Arthur Pearson, 1r Baronet, per als lectors joves. Durant l’escriptura, ell va provar les seves idees a través d’un campament a l’illa de Brownsea del local Boys ‘Brigada i els fills dels seus amics, que va començar l’1 d’agost de 1907, que ara és vista com l’inici del Escoltisme.
Després del seu matrimoni amb Olave Soames St Clair, Baden-Powell, la seva germana Agnes Baden-Powell, i especialment la seva dona van donar orientació al Moviment Scout i Guia. Baden-Powell va viure els seus últims anys a Nyeri, Kenya, on va morir i va ser enterrat el1941.

Naixement i adolescència

Baden-Powell va néixer com Robert Stephenson Smyth Powell, o més familiarment com Stephen Powell, a les 6 del carrer Stanhope (actualment el número 11 de Stanhope Terrace) a Paddington, Londres, el 22 de febrer de 1857. Robert Stephenson, va ser el seu padrí i homònim.

El seu pare, reverend Baden Powell, i professor de Geometria a la Universitat d’Oxford, ja tenia quatre fills adolescents de la segona seus dos matrimonis anteriors. El 10 de març de 1846 a l’Església de Sant Lluc, a Chelsea, el reverend Powell es va casar amb Henrietta Grace Smyth (3 setembre 1824 – 13 octubre 1914), la filla gran de l’almirall William Henry Smyth i 28 anys menor que ell. Ràpidament va tenir fills, Warington Baden-Powell (a principis de 1847), George (a finals 1847), Augustus (1849) i Francis (1850). Després que els tres fills grans van morir molt joves, van néixer Stephen, Agnes (1858) i Baden-Baden Powell (1860). Els tres nens més petits i el d’Augustus es portaven gaire bé. Reverend Powell va morir quan Stephen tenia tres anys, i com a homenatge al seu pare, així com establir els seus propis fills separats dels seus germans i cosins, la mare va canviar el cognom pel de Baden-Powell. Posteriorment, Stephen va ser criat per la seva mare, una dona forta que es va determinar que els seus fills tindrien èxit. Baden-Powell deia d’ella el 1933 El secret del meu nivell d’ara endavant, es va anar a dormir amb la meva mare.

Després d’assistir a l’escola Rose Hill, durant la qual el seu germà, Augustus va morir. Stephen Baden-Powell va ser guardonat amb una beca per estudiar a l’escola Charterhouse, una prestigiosa escola pública d’Anglaterra. El seu primer contacte amb les habilitats scouts va ser a través d’aguait i cuinar joc evitant al mateix temps els professors en els boscos propers, que eren estrictament fora del terreny de joc. També va jugar al piano i violí, va ser un artista ambidextre, i va gaudir d’actuar. Les vacances es van gaudir fent vela esportiva o canoa i expedicions amb els seus germans.

Tot i no ser un bon estudiant, de ben petit va mostrar gran habilitat per a la supervivència i l’aventura pels boscos. Sovint s’escapava de l’escola per anar a un petit bosc del costat on posava en pràctica tota mena d’habilitats i coneixements: fer foc sense que es vegi el fum, caçar conills amb trampes, fer cabanes, nusos, instal·lacions… Vers el desinterès escolar va fer les proves per entrar a l’exèrcit britànic, que va passar satisfactòriament i amb habilitat. Allí va destacar per la seva capacitat d’adaptació a tot tipus de dificultats.

Carrera militar

El 1876, Baden-Powell, com ell es feia dir llavors, es va unir a la 13ª de Dracs Lleugers a l’Índia amb el rang de tinent. Va millorar i perfeccionar la seva capacitat de reconeixement com a militar d’exploració en la dècada de 1880 en la província de KwaZulu-Natal de Sud-àfrica. Durant un dels seus viatges, es va trobar amb una gran cadena de ponts de fusta, usades pel rei zulu Dinizulu, que es va incorporar més tard a la Insígnia de Fusta, programa de formació que es va iniciar després que va fundar el Moviment Scout. Aquestes habilitats de Baden-Powell van impressionar als seus superiors i va ser Secretari Militar i alt ajudant en els campaments del Comandant en Cap i Governador de Malta, el seu oncle el general Sir Henry August Smyth. Va ser enviat a Malta durant tres anys, on treballa com a oficial d’intel ligència al Mar Mediterrani per el director de la intel·ligència militar.

Baden-Powell va tornar a Àfrica el 1896 per ajudar a la British South Africa Company, colons en estat de setge a Matabele durant la Segona Guerra dels Boers.[5] Aquesta va ser una experiència formativa per a ell, no només perquè tenia el moment de la seva vida al comandament de les missions de reconeixement en territori enemic en Matobo Hills, sinó perquè moltes de les seves idees posteriors escoltes es van inspirar d’aquí. Va ser durant aquesta campanya que va conèixer i va entaular amistat amb l’explorador nord-americà Frederick Russell Burnham, qui va introduir Baden-Powell a l’Amèrica del Vell Oest i l’artesania de la fusta, i per aquesta època ja portava la seva signatura un barret i un mocador per primera vegada.

Després de Rhodèsia, Baden-Powell, va participar en una reeixida invasió britànica d’Aixanti a l’Àfrica Occidental a la Quarta Guerra Angloaixanti, i, a l’edat de 40 anys va ser ascendit a dirigir el 5è Dragoon Guards el 1897 a l’Índia. Uns anys més tard va escriure un petit manual titulat Aids to Scouting. És un resum de les conferències que havia donat sobre el tema dels militars d’exploració, per a l’entrenament de reclutes. L’ús d’aquest i altres mètodes que ell va ser capaç d’ensenyar a pensar de manera independent, l’ús de la seva iniciativa, i de supervivència en el desert.

Baden-Powell va ser acusat de manera il·legal de l’execució d’un presoner de guerra matabele, cap Uwini, el 1896, que es va rendir. Uwini va ser afusellat per un escamot d’afusellament per instruccions de Baden-Powell. Baden-Powell va ser investigat, i més tard va quedar “en llibertat sense una taca en la meva persona”. Robin Clay, nét de Baden-Powell, va comentar el 2009: “Tots cometem errors.”

Va tornar a Sud-àfrica abans de la Segona Guerra Bòer i va ser contractat en altres accions militars contra els zulus. En aquest moment, havia estat promogut a ser el més jove Coronel de l’Exèrcit britànic. Va ser responsable de l’organització d’una força de la Legió d’Homes de Fronteres per ajudar a l’exèrcit regular. Tot i que l’organització d’aquest, va ser atrapat en el setge de Mafeking, envoltat per un exèrcit de Boer de més de 8.000 homes. Encara que totalment superats en nombre, la guarnició va resistir el setge 217 dies. Molt d’això és atribuïble a l’astúcia i enganys militars que es va instituir a instàncies de Baden-Powell com a comandant de la guarnició. Es van plantar camps de mines falsos i els seus soldats van rebre l’ordre de simular evitar un inexistent filferro de pues mentre es movien entre trinxeres. Baden-Powell va fer la major part dels treballs de reconeixement.

Els punts de vista contraris a les accions de Baden-Powell durant el setge de Mafeking van fer córrer el rumor que el seu èxit en la resistència als boers va ser deguda a costa de les vides dels soldats nadius d’Àfrica i els civils, inclosos els membres de la seva guarnició. Thomas Pakenham va declarar que Baden-Powell va reduir dràsticament les racions de guarnició als nadius. No obstant això, el 2001, després d’una investigació posterior, Pakenham es va retractar.

Baden-Powell en una postal patriòtica al 1900

 

Moviment escolta

L’experiència en el setge de Mafeking i la preocupació per la dificultat de la joventut del seu país per a adaptar-se a la vida a l’aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a “Aids to scouting” (Ajudes a l’exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899 principalment per als adults militars, i que arriba a Anglaterra durant el setge de Mafeking, que va tenir molts lectors joves.

Robert Baden-Powell, després de diverses recomanacions, es planteja d’escriure un llibre adreçat directament als nois; ho comença a fer i, com a culminació, el 1907 organitza a l’illa de Brownsea un campament que li serviria de prova, amb una vintena de nois de diferents ambients i classes socials. El resultat final fou la publicació de “Scouting for boys” l’any següent; al llibre, editat en forma de fascicles, hi explicava petites històries i donava consells per a aventurar-se en l’Scouting, és a dir, en l’exploració en el medi natural, d’acord amb unes normes de comportament similars a les dels cavallers medievals, sobre els quals deia:

Els cavallers eren els escoltes dels temps antics i les seves regles eren molt semblants a la llei escolta que tenim avui.

Monument de Robert Baden-Powell a Londres

La gran novetat d’aquesta obra era presentar el desenvolupament de les activitats en el medi natural, sobretot en una societat com l’anglesa, amb un alt grau d’industrialització; molt probablement no deuria ser casualitat que aquest nou moviment sorgís a Anglaterra, on cinquanta anys abans, el 1857, s’havia creat l’excursionista Alpine Club de Londres, el primer centre d’aquestes característiques.

El llibre de B.P. esdevingué la base de l’escoltisme, l’inici del moviment escolta, i molts grups s’hi començaren a basar. A partir d’aqui, es va organitzar l’associació Scout anglesa, La primera del món. Traduït a diverses llengües, fou editat en català amb el titol “Escoltisme per a nois” (1968)

De primer, l’escoltisme s’adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s’anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels cup-wolfs (“Llobatons”, 1916), per a nens de 8 a 11 anys, amb una animació basada en “El Llibre de La Jungla” de Rudyard Kipling, i el dels rovers (1918), per a nois de 15 a 17 anys, amb el llibre “Rovering to succes”. També inicialment l’escoltisme era una entitat només per a nois (igual com l’exercit), però el 1910 B.P. va crear el guiatge (escoltisme femeni) per a les noies, les girl-guides, el qual va prendre força el 1912,: després del seu casament amb Olave Saint Clair Soames, que essent la seva dona, l’anomenada Lady Baden-Powell, va començar a encarregar-se’n. Van crear els jamborees mundials i van fundar l’Organització Mundial de l’Escoltisme (WOSM)

Lady Olave va morir a Londres el 1977, i les seves cendres van ser portades a Kenya.

El testament de Baden-Powell

On la vàlua de Baden Powell queda més palesa és en el seu testament, el seu darrer missatge adreçat als nois i noies d’arreu del món, trobat entre els seus papers després de la seva mort.

El missatge de Baden Powell

Baden-Powell parlava de manera que els nois l’entenien de seguida, com en el seu missatge de l’escoltisme:

• Arreu on van els escoltes estimen els boscos, les muntanyes i les prades, i els plau de conèixer els animals que els habiten i les meravelles de les flors i les plantes.
• Sigueu sempre servicials i generosos, i agraits a qualsevol favor que us facin, i tingueu cura de demostrar-ho. Recordeu que un present que us facin no és vostre fins no haver donat les gràcies a qui us l’hagi fet”
• L’acampada és una part molt agradable de la vida escolta. Vivint a l’aire lliure, enmig dels turons i d’arbres, entre ocells i bestioles, en el mar i pels rius, és a dir, vivint en plena naturalesa, tenint la vostra pròpia tenda, cuinant i coneixent món, assolireu una salut i una felicitat que les parets i el fum de les ciutats mai no us proporcionaran”
• Fer caminades i descobrir nous indrets és sempre una gran aventura. Us enfortirà i endurirà de tal manera que tant us serà que faci vent com que plogui, que faci calor o fred. Ho acceptareu tot tal com vingui, amb aquella confiança que us permet d’afrontar qualsevol dificultat amb un somriure als llavis, convençuts que a la darreria vencereu”.
• Heu de saber parar una tenda o construir un aixopluc, preparar i fer un foc, cuinar i menjar; heu de saber lligar troncs per a fer un pont o una barcassa, trobar el camí, en la foscor igual que de dia, en un país desconegut, i moltes altres coses”.
• Molt poca gent aprèn aquestes coses vivint en llocs civilitzats, perquè té cases confortables i llits tous per a dormir, Té sempre el menjar a punt, i quan no sap el camí, només cal demanar-ho al guàrdia de la cantonada”
• Mentre viviu en aquest món, esforceu-vos a fer quelcom que resti quan vosaltres ja no hi sereu. Està bé ser bo, però encara és millor de fer el bé”.
• Feu la vostra “Bona Obra” diària. Feu-la no només amb els vostres amics, sinó també amb els desconeguts.